SERVEI D’AJUSTAMENT PERSONAL I SOCIAL LABOR-90

El Centre Especial de Treball Labor-90 és una empresa productiva que, com a tal, participa en el mercat de treball, però a més té com a finalitat complementària l’assegurar el Servei Complementari d’Ajustament Personal i Social als/les disminuïts i disminuïdes que hi contracta com a treballadors.
Per tal de portar a terme aquest Servei, ha de tenir en compte diferents aspectes:
1. Conèixer als/les treballadors/es.
· Des de l’entrevista inicial, i bàsicament per la interacció que estableix cada jornada en el propi lloc de treball, amb el material, amb els companys, amb els superiors...
En un primer contacte, és important tenir accés a la història social i clínica del candidat i rebre informació del seu nucli familiar i social. La seva formació i les relacions que manté amb el món laboral han de ser tan importants com les que estableix en la seva malaltia i el seu seguiment.
Tot i això, que només serà un primer apunt diagnòstic bàsic, és en la integració pràctica i en el seu seguiment diari quan es podrà determinar, per ambdúes parts, un pronòstic de la seva evolució dins l’empresa, i més endavant, de la seva carrera professional.
Els compromisos inicials han de ser modificats d’acord a les fites proposades i els seus graus d’ assoliment. Es tracta d’una relació i s’ha de redefinir novament quan calgui.
· Mantenir contactes amb el entorn familiar i social de cada treballador/a, i intervenir directament en els casos que aquest entorn dificulti l’accés o la permanència del treballador a l’empresa...
Es considera a cada treballador responsable dels seus compromisos i accions, sense oblidar però que el seu referent cultural i de suport més important és la familia. Si en ella no existeix recolçament paral.lel i proper a la vinculació laboral, no es podrà portar a terme amb seguretat i garanties d’èxit. Cal donçs, que l’equip de suport estableixi els contactes suficients per afavorir i donar suport a les dues parts.
· Coordinar-se amb els equips d’assistencia primària, tan de serveis socials com de salut mental, que fan el seguiment de cada persona.
Donat que l’establiment de noves relacions es sempre un moment de incertesa, que pot generar moltes situacions de crisi, s’ha d’obtenir la col.laboració dels serveis socials i asistencials de referència de cada candidat/a. Són els responsables del seguiment de la malaltia i dels seus lligams personals i poden ajudar molt a totes les persones que formen el nucli bàsic de relacions. La coordinació i la bona entesa amb ells afavorirà de forma important el desenvolupament posterior de la vinculació.
2. Valorar les necessitats d’ajustament.

· En primer lloc les del col.lectiu, que són més generals, passant després a les pròpies de cada persona per tal d’adaptar-se a l’activitat de l’empresa i al seu entorn. S’ha de fer AMB la mateixa persona afectada, dial·logar amb ella i fer propostes per a què les accepti o les qüestioni, de forma raonada

· S’estableixen temps i espais per tal de fomentar la participació i donar veu a les propostes fetes directamente per cada persona afectada. Es fan reunions diàries de tota la plantilla amb pautes normalitzades d’intervenció i resposta a l’abast de tothom.

· També es recullen propostes i demandes en altres moments, majoritàriament quan hi ha algun dubte o conflicte interpersonal al final de la jornada de feina.
Després dels més de deu anys de experiència com a equip de suport a l’integració social de persones amb malaltia mental, s’ha, se es observar un conjunt de necessitats força generals, és a dir que gairebé podem trobar en totes les persones, que s’han de abordar de manera grupal i que estàn interrelacionades les unes amb les altres:
Ø Vulnerabilitat extrema i escassa tolerància al fracàs
Ø Un alt grau de dependència i poca iniciativa
Ø Autoconciència d’ inutilitat i molt poca autoexigència
Ø Desmotivació i apatia
Ø Hàbits de conducta no regularitzats i sense control
Ø Rebutg del contacte i despreci als altres
Ø Actitud sedentària i aïllada
3. Facilitar l’assessorament i ajut personal per superar les dificultats socials i laborals que poden afectar als treballadors/es.
Per tal de trencar amb la dinàmica recurrent, indicada abans, i aprofitant que el CET és bàsicament un recurs productiu, s’estableix una relació d’intercanvi, no de caire assistencial, en la qual hi ha dues parts: l’empresa i el treballador, lliures de comprometre’s i d’acceptar les obligacions i drets d’aquesta relació.
Es defineix clarament el marc normatiu i relacional, que és assumit per totes les persones que hi formen part, però es fa de forma gradual, amb un alt grau de tolerància vers les dificultats, i en un clima de millora contínua i de qualitat creixent.
També s’estableixen incentius, tant positius, en la seva major part, com negatius, per tal d’incrementar la motivació i les respostes definides, i poder involucrar a tots els participants en un grau o en un altre.
Les funcions d’ajuda i suport estàn repartides en tot el grup de treball. Si bé l’equip tècnic és el responsable del seguiment i l’observació activa i de l’intervenció directa en les feines habituals, qualsevol membre pot assumir en diferents moments aquestes funcions i afavorir el modelatge i la discusió de les pautes de conducta productiva i relacional.
4. Fixar un calendari d’activitats grupals i/o individualitzades.
  • Es configura el marc de les activitats grupals, on hi participa tot el grup de treball, cadascú en funció de les seves capacitats i responsabilitats.
El programa manté un horari laboral de set hores i mitja, concretament, de 8 a 15,30 hores, de dilluns a divendres. La puntualitat i la imatge que es presenta davant de tots és un aspecte important per formar part d'un equip de treball, d'un grup de persones.
Es comença amb la recerca d’un company per fer un equip de dos. Una parella que ha de ser cada dia diferent fins que no hi hagi ningú més i es torni a començar la llista de nou. És una bona manera de fer front a la característica resistència a formar part d’un grup, com també el fet de donar molta importància a la referència grupal, de manera que les activitats o els abordatges individuals són gairebé excepcionals i esporàdics.
Després es fan les delegacions: activitats de manteniment i gestió interna de l’empresa que afavoreixen la participació i fan gaudir a tots dels seus resultats. Aquestes activitats van des de tenir cura de les plantes, o canviar la tovallola del lavabo, fins portar el què cal comprar o trucar als companys que no han arrivat a l’hora. Són tasques que fa tothom, esglaonadament i per terminis setmanals, i que disposen de recompenses i sancions econòmiques proporcionals a la categoria laboral de cadascú.
La reunió següent serveix per informar de les novetats del dia, i hi ha un torn lliure de paraules per altres questions d’interès.
L’apartat productiu és el més extens durant la jornada. A més, té un alt component formatiu que va disminuïnt progressivament a mesura que augmenta l’ activitat productiva de cada treballador/a.
L'equip tècnic del SCAPS manté el contacte amb el grup en tot moment, malgrat ser una feina realitzada al carrer es procura el seguiment personal directe o per mitjans tècnics com mòbils i pautes establertes d’interconnexió periòdica, com poden ser les trucades informatives a hores pre-fixades.
Al final de la jornada es treballen aspectes de comunicació interpersonal. Cada equip, normalment una parella, ha d'informar de com ha anat la feina i deixar tots els registres arxivats i totes les eines en el seu lloc. En l'espai grupal, les qüestions d'ordre i la cura del material donen força a les relacions amb l'entorn i amb les persones, per tant, s'intenta que sigui un factor ambiental permanent a la vegada que facilitador del propi grup.
  • Per a les necessitats més particulars es potencia la capacitat de demanda individual i es respòn de manera individualitzada i puntual.
Es poden realitzar sessions de socioteràpia, si es tracta d’aspectes interrelacionals o de conflictes personals de dins l’empresa, o bé es poden realitzar intervencions terapèutiques individuals, si cal i de forma excepcional, ja que es procura derivar aquest aspectes als serveis socials i d’assistència primària de referència.
5. Establir uns recursos materials i humans.
  • · L’equip és multifuncional i participa activament en totes les activitats, tant productives com administratives o assistencials, cadascú des de la seva perspectiva i formació. La seva interacció i coordinació permet estructurar l’organització i donar resposta puntual i constant als processos que es porten a terme.
6. Avaluar les activitats realitzades.
Es registren dades de participació a cada activitat i també els resultats obtinguts a cadascuna d’elles, i es posen a disposició dels participants. Es procura que no siguin activitats alienes a l’equip d’ajustament ja que es participa en gairebé totes. Els incentius positius o negatius són també proporcionals a?
Aquestes dades han de servir per transmetre informació objectiva sobre el desenvolupament de les competències i capacitats. Es fan públiques i es comenta en grup la seva evolució, de manera que s’evidencïa la seva influència en el desenvolupament de tot el grup.
  • S’analitzen les problemàtiques resoltes des de la seva detecció, fins al final de les activitats per solucionar-les. Es valora conjuntament el manteniment de les mateixes o la seva desaparició.
L’anàlisi conjunta fa que el grup participi amb la seva veu, i també en el procés de decisió i valoració de les activitats i del seu manteniment futur. Si bé hi ha d’haver un seguiment de les que no són modificables, pel seu contingut estructural, es procura que la participació sigui amplia i satisfactòria sense arrivar a la pèrdua del marc intrínsecament laboral.
  • S’ha posat en marxa l’elaboració d’enquestes de satisfacció per obtenir una avaluació directa dels participants. Aquests resultats han de servir per millorar, ampliar o suprimir-les si calgués.
A més d’aquests instruments d’avaluació, un dels indicadors més importants per tal de avaluar el grau de qualitat del Servei és la mesura del percentatge de treballadors que han pogut anar, mitjançant l’actuació d’aquest servei, a l’empresa ordinària...
Potser és una mancança greu en aquests moments de la història del Servei.
Les dades que tenim fins ara, relatives al grau de millora de les capacitats, tant productives com relacionals de les persones que han aprofitat les activitats desenvolupades, poden ser minses si només tenim en compte aquest indicador.
Cal dir que totes les directrius i fonaments del Servei ténen com a objectiu clar l’accés a la vida laboral ordinària del major número de persones que es pugui, i que tots els instruments i tècniques que es posen en funcionament van dirigides a aconsegui-ho el més aviat possible. De moment, es creu que s’ha millorat de manera notòria el nivell de qualitat de vida de les persones contractades, protagonistes en tot moment dels resultats que s’obtinguin.